El dia 6 de febrer s’estableix com el Dia Internacional de la Tolerància Zero a la Mutilació Genital Femenina i neix de visibilitzar-lo des de la iniciativa Spotlight que podeu consultar fent clic aquí.  Es tracta d'un projecte conjunt de les Nacions Unides i la Unió Europea per eliminar totes les formes de violència contra les dones i les nenes. En concret, s’ocupa de la violència sexual i de gènere, que inclou la mutilació genital femenina, a l’Àfrica Subsahariana.

Jornada participativa

La Secretaria d'Igualtat, Migracions i Ciutadania  i l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament organitzen aquest divendres 5  de febrer de 10 h a 13 h, una jornada per posar èmfasi en les experiències transnacionals i comunitàries i des de l'enfocament basat en el gènere i els drets humans amb l'aportació de dones que lideren el canvi tant a Catalunya com a l'Àfrica per profunditzar i debatre sobre els enfocaments necessaris per l'abordatge d'aquesta forma de violència contra les dones i nenes.

Podeu consultar el programa de la jornada i realitzar la vostra inscripció fent clic aquí.  

La mutilació genital femenina

La mutilació genital femenina (MGF) és una pràctica tradicional perjudicial amb fortes arrels ancestrals socioculturals. D'acord amb la definició de l'Organització Mundial de la Salut, comprèn tots els procediments consistents en alterar o danyar els òrgans genitals femenins de manera intencional i per raons que res tenen a veure amb decisions mèdiques (OMS, 2016).

Aquesta pràctica reflecteix una desigualtat entre els sexes molt arrelada i constitueix una forma extrema de violació dels drets humans. Transgredeix els drets a la salut, la seguretat i la integritat física, així com el dret a la vida en els casos en que el procediment acaba produint la mort, de les dones i nenes en el món.

L'MGF es concentra en 30 països d’África Subsahariana, d’Orient Mitjà i Àsia, així com entre algunes comunitats indígenes Llatinoamericanes, com la d’Emberá a Colòmbia. No obstant això, es tracta d'un problema universal, ja que els moviments migratoris han traslladat el que era local, a l'àmbit global, i la MGF està en diàspora a nivell mundial a Europa Occidental, a Nord América, Austràlia i Nova Zelanda, entre d'altres.

El Fons de Població de les Nacions Unides (UNFPA) estima que més de 200 milions de dones i nenes que viuen actualment han patit aquesta pràctica i al voltant de 68 milions de nenes poden patir la mutilació genital femenina per 2030 si no s’acceleren els esforços per eradicar-la.

Al juliol de 2018, el Secretari General de Nacions Unides va realitzar l’informe "Intensificación de los esfuerzos mundiales para la eliminación de la mutilación genital femenina" on s’especifica que els esforços per acabar amb aquesta pràctica han de dirigir-se als grups de dones i nenes que corren més risc, en particular les que pateixen formes múltiples de discriminació, com les dones refugiades i migrants, les dones que viuen en comunitats rurals i remotes i les nenes petites, amb l’objectiu de no deixar ningú pel camí. De la mateixa manera, els principis de la universalitat i el respecte dels drets humans sobre els quals es sustenta l’Agenda 2030 exigeixen que les parts interessades facin front a aquesta pràctica, independentment de les circumstàncies individuals, les normes culturals i socials imperants, o el país de origen o destí.

El Fons de Població de l’ONU (UNFPA) i el Fons de les Nacions Unides per a la Infància (UNICEF), duen a terme conjuntament el més gran programa mundial que podeu consultar fent clic aquí   per accelerar l’eliminació de la mutilació genital femenina i pal·liar les seves conseqüències. El programa es centra actualment a 17 països d’Àfrica i és, a més, compatible amb les iniciatives regionals i globals.

Dades significatives

• Es calcula que hi ha almenys 200 milions de nenes i dones que han patit MGF a tot el món.
• En l’actualitat, s'estima que 3 milions de nenes estan en risc cada any.
• La mutilació genital femenina es practica, generalment, a nenes d'entre 0 i 15 anys. Es tracta, d'un ritu de pas de la infància a l'edat adulta, dins el procés de socialització infantil.
• 44 milions de nenes menors de 14 anys han sofert l’ablació, principalment a Mali (73%), Gàmbia (56%), Mauritània (54%) i Indonèsia (49%).
• Els països amb la prevalença més alta entre nenes i dones de 15 a 49 anys són Somàlia (98%), Guinea (97%), Djibouti (93%) i Egipte (87%).
• A Catalunya, resideixen més de 21.000 dones que provenen de països on es practica la MGF. Més de 6.000 són nenes menors de 14 anys (Kaplan, A.; López, A., 2017).
• L’ablació és causa d’hemorràgies greus i altres problemes de salut tals com quists, infeccions i infertilitat, així com complicacions en el part, i comporta, a més, un major risc de mort de nounats.
• La mutilació genital femenina és una violació dels drets humans de les nenes i dones.
• L’Objectiu de Desenvolupament Sostenible número 5, Igualtat de gènere, inclou entre les seves metes "Eliminar totes les pràctiques nocives, com el matrimoni infantil, precoç i forçat i la mutilació genital femenina" (meta 5.3).
• Diverses organitzacions intergovernamentals —entre d’altres, la Unió Africana, la Unió Europea i la Organització de Cooperació Islàmica— i tres resolucions de l’Assemblea General de l’ONU han demanat l’eliminació de la mutilació genital femenina.

(Dades de NNUU i Fundació Wassu-UAB)

Us informem de tota l'actualitat municipal. Seguiu-nos!