HISTÒRIA

Disposem de molt poca informació sobre la història més antiga de l’actual terme d’Abrera. Les restes de ceràmica protohistòrica trobades al polígon Barcelonès i els vestigis d’un camp de sitges d’època ibèrica al Torrent Gran, constitueixen els primers indicis de l’existència d’hàbitat al nostre municipi.

Són més nombroses, en canvi, les dades d’època romana que es documenten a Sant Hilari, amb unes estructures constructives d’època romana imperial, amb relació amb l’aigua i reocupació en època tardana i medieval. Tradicionalment s’ha associat a l’existència d’una possible vil·la romana. Fou en aquest espai on a l’alta edat mitjana s’hi bastí una capella preromànica dedicada a Sant Hilari.

Les primeres referències sobre l’existència del poble d’Abrera les trobem a la documentació medieval del segle X, a través del topònim Breda o Brea. El seu significat no és clar. Alguns autors el fan derivar del mot germànic “braida”, que vol dir “planura”, o del cèltic “eporeda”, que significa “lloc que s’hi viatja a cavall”. Altres estudiosos, en canvi, estableixen l’origen del nom d’Abrera en una paraula àrab que significa “la riberenca”.

L’època medieval fou molt important en el desenvolupament inicial del nostre poble. Es construí el castell de Voltrera, des d’on s’exercia el domini feudal del territori, i es bastí l’església romànica de Sant Pere, a l’entorn de la qual s’agruparen un conjunt de cases en forma de sagrera  (Can Sucarrats, Ca l’Elvira, Ca la Laura, Can Martinet, Cal Benet...). En aquests moments, Abrera, juntament amb Sant Andreu de la Barca, Castellbisbal i Martorell formava part de la baronia de Castellvell de Rosanes.

Amb el pas del temps, el poble d’Abrera va anar creixent. S’hi edificaren molts masos i masies, importants explotacions agràries de la contrada. Entre finals de l’edat mitjana i principis del període modern es va anar configurant l’actual carrer Major, a banda i banda de l’antic Camí Ral de Barcelona a Lleida i Saragossa. La construcció de noves cases era el resultat d’un progressiu increment de la població. Aquest creixement va suposar la progressiva aparició de nous carrers, com el Rebato, la Font, les Mates, el Suro i Can Torres.

A meitat del segle XX, Abrera va viure un important procés d’industrialització. La implantació de factories com les de la TEDSA, DOGA, PURLOM i SEAT va suposar l’arribada de nova població d’arreu d’Espanya i l’aparició de nous barris: Sant Hilari (1958), la Florida (1964) o Els Pisos (1967), i també de les urbanitzacions de Les Carpes (1982), Ca n’Amat (1966), Sant Miquel (1967) i Can Vilalba (1976). Abrera va passar d’una població de poc més de 800 habitants l’any 1965, als 4.200 habitants documentats a principi dels anys vuitanta.

El volum de gent nouvinguda va suposar la posada en marxa de noves iniciatives i entitats i, conseqüentment, la creació de nous espais, serveis i infrastructures, que, actualment, continuen donant servei a la població abrerenca. L'any 1979 es crea l'Esplai, donant als més menuts un nou lloc d’esbarjo i aprenentatge. El 1980 es municipalitza el cementiri parroquial, ubicat al Cementiri Vell. L'any 1981 s’urbanitza la plaça de Pau Casals, un nou punt de trobada i per a organitzar-hi actes lúdics al carrer, i es crea el Centre Excursionista d'Abrera. El 1982, a causa de l’increment de població, s'edifica la nova escola de primària i el Casal de Santa Maria de Vilalba. Són temps nous, amb molta gent a qui comunicar les activitats del poble, de manera que el mateix any 1982 s'inicia la publicació del Butlletí Municipal d'Informació.

Les necessitats d’un poble cada cop més gran generen la necesitat de reformar, l'any 1983, la Sala Municipal i cobrir el Torrentet per urbanitzar-lo i fer-hi una Rambla, una nova artèria que ajuda a la mobilitat de la població. L'any 1985 es posa en funcionament l'emissora municipal Ràdio Abrera, actual referent informatiu de la vila, i, durant el 1986 s'aixeca el nou Casal d'Avis a la Rambla del Torrentet, per donar servei a un important col·lectiu d’Abrera. L'any 1988 es construeixen la Biblioteca Josep Roca i Bros i el nou cementiri municipal, situat a les afores de la vila, prop de Sant Hilari.

El 1990 es posa en marxa el consultori mèdic i l'equip de Serveis Socials, un ajut indispensable pels col·lectius més necessitats del poble; a més, Abrera rep la consideració de vila, pel fet de superar els 5.000 habitants. L'any 1991 es crea la bandera local, encapçalada per un arbre fruiter que recorda el passat agrícola del poble i s'edifica la nova casa de la vila a la plaça de la Constitució, donat el reduït espai de l’antic casal del carrer Major. També el 1991 s'amplien les piscines i comença a funcionar el servei d'informació juvenil. L’any següent, l’olímpic any 1992, es posava en funcionament el parc de proveïdors de SEAT al nou polígon Sant Ermengol, un dels nous motors econòmics del municipi i font de molts llocs de treball.

Aquest creixement exponencial continua i, el  1996, el cens compta ja amb 7.000 abrerencs, dels quals 500 viuen permanentment al barri de Can Vilalba. El desembre del mateix 1996, Abrera Revista Informativa es comença a publicar per Internet, per adaptar-se als nous temps i al nou mitjà de comunicació en alça. El 1998 s'inaugura l'Hotel d'Entitats, ubicat a l’antic edifici de les Escoles Velles, construïdes el 1922 per subscripció popular, i obre les seves portes el Montserrat Centre Abrera, un espai d'oci i de comerç als afores del nucli urbà. La seva oferta de cinema estable, per exemple, es tornava un referent a la comarca.

El municipi continua creixent i els barris s’eixamplen, així com es consoliden les urbanitzacions, que deixen de ser nuclis de segona residència. A 31 de desembre de 1999, Abrera ja té 8.255 habitants. El fet de tenir més habitants implica també la millora dels serveis i el seu increment, d'aquí ve que, durant l'any 2000, es consoliden els projectes d'ampliació del Casal d'Avis, la creació d'una escola bressol municipal i es construeix la Casa de Cultura al carrer Federico García Lorca, lloc on s’ubica la nova Biblioteca Municipal i diverses sales polivalents. El 2017 la vila arriba als 12.363 habitants. El desembre de 2018 s’inaugura la remodelació de l’antiga Casa de la Vila (coneguda popularment com “Ajuntament vell”), lloc on s’ubiquen els Serveis Socials i d’Atenció a les Persones i també es remodela la Sala Municipal.

Actualment Abrera també aposta per la investigació, excavació i divulgació de jaciments arqueològics com el del Castell Voltrera, la vil·la romana de Sant Hilari i les Trinxeres de la Guerra Civil de Sant Miquel, conscients de la importància del coneixement del passat per traçar les línies de l’Abrera del futur.