Els safareigs de La Font, una de les joies monumentals d'Abrera!

El conjunt de safareigs de la Font d’Abrera representa una de les joies monumentals de la vila d’Abrera, de la comarca del Baix Llobregat i de la comarca natural del Montserratí, tant pel seu valor històric com per la riquesa cultural i etnològica que brinda al poble. La seva proximitat amb el torrent Gran d’Abrera i l’espai que el conjunt ocupa fan que sigui de gran interès natural. El conjunt, doncs, ofereix una oportunitat única per investigar i conèixer la nostra història i el passat de la vila. Es tracta d’un bé patrimonial públic, del qual l’Ajuntament en té la titularitat.

Com és sabut, al llarg del segle XIX i inicis del segle XX es van construir la gran majoria de safareigs o rentadors públics a pobles, ciutats i nuclis de població com les colònies fabrils arreu del territori. En aquest sentit, la població va passar de rentar i fer la bugada en rius i fonts pròximes als habitatges a fer-ho en llocs específicament pensats i construïts per a aquesta funció. Bona part d’ells són, avui dia, un testimoni arquitectònic únic que ens permet estudiar i explicar la societat de la Catalunya contemporània. A partir d’aquests elements podem treballar aspectes com l’arquitectura modernista, la normativa de sanitat pública de l’època, vinculada als moviments higienistes, la cultura de l’aigua i la revisió de la història amb perspectiva de gènere, entre d’altres.

A Abrera en tenim un testimoni que ha arribat a l’actualitat en bon estat de conservació. Per poder-hi accedir hem de dirigir-nos a l’entrada del carrer de la Font d’Abrera, per la part baixa, on un caminet porta a la font Gran, dita també la font d’Abrera o, simplement la Font. Es tracta una deu d’aigua molt abundant que alimenta la bassa i els safareigs públics contigus. Aquesta font ha estat sempre molt important per al proveïment de la població i, de fet, n’és un dels seus orígens. La font ja és mencionada en un capbreu del 1630 com la font del Camp d’en Bassa. També es pot accedir a l’aigua des de dalt del carrer, per un pou que encara existeix al mig del carrer i que va ser construït, segurament, a la segona meitat del segle XIX i reformat posteriorment al segle XX.

Els safareig públics d'Abrera, en l'actualitat

Actualment, l’aigua raja per un broc de metall situat a l’interior d’una estructura de maons que sobresurt de la paret i forma una mena d’arc de mig punt. L’aigua de la deu era i és aprofitada, a més, per regar tot un arrenglerament d’horts, situats a la dreta de la mateixa llera del torrent Gran, que comença a tocar del pont dels Francesos, arriba a la bassa (reservori d’aigua per aquests horts) i segueix torrent avall fins a sota el barri de la Florida. El canal de distribució d’aquesta l’aigua va arribar a tenir més de mig quilòmetre de llargada. La bassa també és feta de maons i era anomenada, simplement, com la Bassa, fins que s’hi van abocar carpes procedents del riu Llobregat i hi van perviure. Actualment, se la coneix popularment com la bassa dels Peixos. L’adequació del lloc es va completar amb la construcció dels safareigs públics (s. XIX). Es tracta de dos safareigs de forma quadrangular construïts de maó i argamassa i rematats amb grosses toves inclinades fent rentadora.

Amb el pas del temps i l’evolució tecnològica els safareigs han perdut molta afluència d’usuaris però encara són un dels trets identitaris del nucli antic de la vila d’Abrera. Encara conserven un encant que cal preservar i el record d’un temps passat i de diverses generacions de dones, mares i àvies, que cal reivindicar com a poble.

Bé immoble d’interès històric i cultural i Bé Cultural d'Intéres Local

Aquestes estructures públiques van ser catalogades com a bé immoble d’interès històric i cultural, i figuren, per la seva singularitat, a l’inventari de patrimoni cultural d’Abrera elaborat per la Diputació de Barcelona. Juntament amb la font dels Peixos, el pou del carrer de la Font i la sínia de Cal Barnet formen un conjunt etnològic de gran interès.

A partir del mandat 2019-2023, arran de l’acció de govern de la regidoria de Patrimoni Cultural i Memòria Històrica, es van començar a proposar declaracions de Béns Culturals d’Interès Local, per tal de protegir, difondre, estudiar i valorar béns patrimonials com el jaciment arqueològic de les trinxeres de la Guerra Civil del bosc de Sant Miquel d’Abrera (BCIL, 2020), el conjunt històric i arqueològic de Sant Hilari d’Abrera (BCIL, 2020) i el pou de glaç d’en Margarit (BCIL, 2021). Aquestes declaracions de BCIL protegeixen els monuments i donen valor a la seva història per a tota la ciutadania.

Per a poder elaborar l’estudi històric d’aquest element patrimonial el Servei de Patrimoni Cultural i Memòria Històrica ha contractat els serveis de l'arqueòloga i historiadora graduada a la Universitat de Barcelona, Olalla Nofre i Galve (Barcelona, 1995). És graduada en Arqueologia per la Universitat de Barcelona (UB); també adquireix estudis superiors en Integració Social on s’especialitza en feminisme i adolescència migrant. Actualment és investigadora dels safareigs públics contemporanis de l’àrea de Catalunya, (especialment de les comarques del Baix Llobregat i el Vallès Occidental) i professora. El seu Treball Final de Grau és “Els safareigs públics de l’època contemporània a Catalunya: una reivindicació dels safareigs amb perspectiva de gènere” (Universitat de Barcelona, 2023).

El 23 de setembre passat, Olalla Nofre es va reunir amb l'alcalde Jesús Naharro, la regidora de Patrimoni Cultural i Memòria Històrica, Arantxa Galofré, i el tècnic de Patrimoni Cultural i Memòria Històrica Gerard Bidegain, per exposar els resultats de l'estudi elaborat, que va servir per justificar la proposta de declaració d'aquest BCIL. És un dels pocs safareigs públics de Catalunya que ha estat declarat amb aquesta protecció per un Ple municipal, ja que sovint són elements de caire popular que no han estat massa valorats ni divulgats. Abrera ha volgut dotar aquest monument d'un grau de protecció especial, per dignificar les seves estructures i la seva memòria, com es va fer amb el jaciment arqueològic de les trinxeres republicanes de la Guerra Civil Espanyola del bosc de Sant Miquel, amb Sant Hilari d'Abrera o amb el pou de glaç d'en Margarit.

Abrera ha volgut dotar aquest monument d'un grau de protecció especial, per dignificar les seves estructures i la seva memòria.

El Ple de la Corporació Municipal d’Abrera va declarar els safareigs públics de la Font d’Abrera Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) el 26 de setembre de 2024 per majoria absoluta, per tal de protegir aquest singular element patrimonial.

Normes per al manteniment i ús d’aquest espai

• Es permet l’ús dels safareigs per fer la bugada a usuaris particulars empadronats al municipi sempre i quan es demani mitjançant instància i s’autoritzi prèviament (art. 25 OCCC). Les autoritzacions es donaran per rigorós ordre d’arribada.
• La persona usuària serà la responsable de la neteja tan abans com després de fer la bugada.
• Utilitzar només pastilles de sabons tradicionals de sals sòdiques d’àcids grassos. No es permet l’ús de productes químics com lleixius, blanquejants o suavitzants.
• No es permet el bany de persones ni d’animals domèstics (art. 25 OCCC), ni el consum d’alcohol i tabac (art. 26 OCCC).

L’Ajuntament d’Abrera es reserva el dret de limitar l’ús o fins i tot denegar-lo, sense avís previ, si el nombre de persones usuàries o la càrrega de nutrients de l’aigua es considera excessiva.S’hauran de respectar tots els preceptes que marca la Ordenança de Civisme i Convivència Ciutadana de data 22/11/2017 (OCCC).

A Abrera difonem, impulsem, cuidem i preservem elnostre patrimoni i el seu entorn!

Us informem de tota l'actualitat municipal. Seguiu-nos!